La Momerota és una figura festiva que, per definició i orígens dels segles dels segles (Amén!) ha rebut qualificatiu de carnavalesca. Amades, al seu costumari, ja situava en el carnaval i en el seu esperit pagà els fonaments del mite momerotaire i, de fet, des que va sorgir la Momerota de Mataró l'any 1979, els seus portadors primer i els seus amos després, van tenir clar que la figura havia de participar de l'únic event que anima el ja de per si avorrit mes de febrer.

El Carnestoltes de Mataró va lluir d'una fama i una popularitat els anys 70 i 80 gràcies a l'empenta del qui també van fer sorgir el fenomen de la famosa campanya "Les Santes, Fem-ne Festa Major". Aquests, tantes vegades esmentats emprenadors, van fer del carnaval una autèntica Festa Major d'hivern de la ciutat i el Nou Gremi de la Carnestoltada va ser, sense cap mena de dubte, una entitat gloriosa.

Botargues de Mataró.

El PMC, el nostre amo, es va interposar en el camí d'una Festa que començava a decaure i la va ensorrar en el més profund pou de la desídia i la incompetència del qui no té ganes de fer festes. En Pellofa, rei del Carnestoltes, va ser censurat, manipulat i prostituït de tal manera que la llum del Carnestoltes va morir. L'any 2003, un col·lectiu ha sorgit per intentar revocar una festa que semblava abocada a la desaparició.

El Comitè de Crisi de Carnestoltes ha intentat refer aquell ambient que va impulsar la Festa a l'estrellat i, comptant amb membres de la Colla de la Momerota ha rebut i rebrà tot el suport possible per part nostra, per tal que aquell Carnestoltes de fa vint i trenta anys torni per criticar, i fotre canya, i ens torni a fer trempar a tots.

La figura de la Momerota podem dir que és l'únic element que ha subsistit a tots els cops d'estat en el timó de la festa i fins i tot va sortir en escena els anys que no va haver-hi Pellofa (Som capgrossos pocasoltes, no tenim ni carnestoltes). Sempre ha acompanyat el seu amo i rei durant els dies de la festa ja fos en cercaviles o rues en les que, quan ho ha cregut adient, s'ha disfressat per afegir-se a l'aclamació popular envers el líder Pellofa.

Cada dimecres de cendra, els momeroters desfilen, de dol rigorós, en la comitiva funerària que porta a l'enterrament de la sardina, la crema del cos del rei difunt i l'entronització de la ditxosa Vella Quaresma, aquella de les set cames de repressió.