Orígens:

En "El Costumari Català" de Joan Amades al referir-se a les celebracions relacionades amb el paganisme de carnestoltes diu literalment: "A Canet de Mar havien entronitzat la Momerota, ninot estrany que volia semblar un bou o una vaca i que simulaven matar. Aquesta figura pot recordar la de les antigues xerups egipcies en les quals mataven al bou Àpis adorat per tot un any, i n'entronitzaven un altre que havia de regir altre tant.

La Momerota estava formada per un barnillatge o buc, dins del qual posaven un parell d'homes. Anava cobert amb un cobrellit o una flassada. Al davant portava una testa indefinida amb dues grosses banyes i al darrera li penjava un floc a tall de cua. Aquest animalot voltava per tota la població i empaitava a tothom, molt especialment a les dones. Donava cops de cap i tossava a qui podia. Molts li anaven al darrera per riure del pobre que atrapava però aleshores reculava i engegava guitzes a qui el seguia. Era el terror i la gresca de la població mentre voltava. El dimarts a la tarda feia cap a la plaça, on la gent se li tirava al damunt, la feia objecte de mil masegues i la tostava fins que por últim era decidit matar-la. Tots els qui tenien escopeta ja havien fet cap a la plaça i li engegaven una gran quantitat de trets amb pólvora sola i la bèstia queia morta. Així que queia es desagnava i la gent acudia a recollir-ne la sang amb galledes i altres recipients. Sota del buc del artefacte hi havia un bot de vi que els qui conduïen la bèstia deslligaven del broc i feien rajar simulant ésser la sang. Tothom recollia el vi que podia i se'l bevia al mig de la plaça amb molta bulla o gatzara.

Emparant-se en aquests origens remots d'una Momerota a Mataró, el 1979 dins del procés iniciat per a la recuperació de les festes populars i en el marc del Carnestoltes i la festa de " Les Santes " sorgeix d'iniciativa popular la construcció de la Momerota. Figura en forma de bou que treu espurnes de foc per les banyes, portada per dues persones, es caracteritza per les constants embranzides i per les corredisses i ruixades de foc que llança sobre tothom.

La presentació oficial de la figura data del 25 de juliol de 1979. La figura i el conjunt de portadors i músics passen a ser patrimoni de la ciutat el 25 de juliol de 1981. (Document d'entregat a l'ajuntament perquè prengui càrrec de la Momerota d'una manera formal i a tots els efectes de la figura).

La Momerota empaitant a tothom que es posés al davant durant la seva presentació, Santes 1979 (M.Sala)

Tres anys més tard la trempera a la vena popular per la figura va animar a un membre desconegut a fer parir la Momerota. La Momeroteta que es va presentar per les Santes del 1982, és l'única filla reconeguda de la Momerota. La gent del poble va tornar a sucumbir com ja havia fet tres anys abans a la seva progenitora. La Momeroteta amb els anys ha esdevingut la figura preferida de tots els infants mataronins.